Vilanera, L'Escala

 

VILANERA, l’ESCALA.

El conjunt arqueològic i històric de Vilanera és un espai habitat i conegut des del Neolític. Les restes més antigues corresponen a diverses estructures i objectes funeraris del Neolític mitjà (uns 3500 anys aC), d’entre les quals sobresurten unes 300 peces de ceràmica, la major part de les quals són urnes. La necròpolis consta d’un centenar d’enterraments i altres estructures funeràries. S’han trobat restes funeràries del Neolític, del període Bonze final i primer Ferro (S.VII-VI a.C.), urnes de ceràmica amb restes de cremació encastades entre les roques i altres fosses excavades en el subsòl, així com restes d’una necròpolis romana d’inhumació (S.III-IV a.C.) i també del període tardorromà (S.V-VI d.C.)

Prop del mas hi ha les restes d’un antic monestir de monges benedictines fundat el 1328. El 1386 l’edifici es trobava en estat ruïnós degut a la guerra o la pesta. El 1403 el papa Benet XII n’autoritza la integració amb la comunitat de Sant Bartomeu de Peralada. Es conserven les ruïnes d’un mur de l’església dalt del turó, que segurament també servia com a torre de vigilància. Les restes del convent tenen planta rectangular amb diverses estances al seu interior. Dins el mateix entorn hi ha un camp de sitges, que servien per emmagatzemar els excedents agrícoles, i segurament s’utilitzarien en època del monestir però que tenen un origen molt més antic.

El mas és un edifici del s. XVI-XX d’estructura complexa formada per diversos cossos: la casa, la torre i un cos adossat. Està distribuïda en planta baixa i tres pisos. Conserva dues espitlleres al primer pis, i una altra al segon pis, i a la part superior restes d’un matacà. A la façana principal hi ha un portal amb arc de mig punt. A l’extrem sud oest de la façana hi ha la torre de base rectangular amb un matacà de carreus ben escairats.

Aquest espai de Vilanera ha estat amenaçat diverses vegades per la pressió urbanística. S’ha inclòs en el projecte del Parc Natural del Montgrí, Medes i Baix Ter com a connector biològic entre les dues zones d’aiguamolls de l’Alt i el Baix Empordà.