Sant Iscle d'Empordà

 

SANT ISCLE


El petit poble de Sant Iscle està situat dalt d’un turó, a causa dels aiguamolls que hi havia antigament en aquesta zona. La vila apareix documentada l’any 938 i l’església de Sant Iscle i Santa Julita fou consagrada l’any 1123. És un edifici de dos naus, una de romànica de la que se’n conserva la nau meridional i l’absis de planta semicircular que presenta una decoració exterior amb arquets cecs i una obertura atrompetada. L’edifici nou fou sobrealçat i fortificat amb espitlleres. És d’estil gòtic de la primera meitat del segle XVII, s’hi van fer obres de remodelació i engrandiment, fou fortificat i es va alçar la construcció fins el doble de la seva alçària original. La porta d’accés es troba al mur meridional i estil gòtic. El campanar és de paret amb dues obertures d’arc rebaixat, al costat de migdia, possiblement del segle XIX.


D’aquesta època són la major part de les cases que formen el conjunt urbà, gairebé com un agregat de masies, de les quals cal destacar la rectoria, amb una finestra més antiga de tipus conopial amb les impostes esculpides amb flors. Un altre dels edificis emblemàtics és la torre rodona d’uns 12 metres d’alçària que forma part de l’antiga fortificació i dona una imatge característica al poble. El castell es troba documentat el 1271 com a propietat dels comtes d’Empúries. Es conserven fragments de muralla, un dels quals serveix com a mur de contenció de l’església, conserva espitlleres i fet de pedres irregulars. Es conserva una altra torre d’uns quatre metres d’alçària i circular que es troba dins una masia del nucli.


Prop del nucli, cap al riu al bosc de Matella (bosquet), antigament hi havia hagut la parròquia de Santa Coloma de Matella, ja citada el 1123. Consta que del 1314 al 1363 s’hi va establir una comunitat de monges i que el 1327 van patir unes inundacions que obligaren a les monges a marxar temporalment.


És interessant recordar que a l’església de Sant Iscle s’hi va trobar un missal del segle XIV on hi ha un versió del Cant de la Sibil·la.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada