GUALTA

GUALTA

Quan arribem a Gualta el primer que ens trobem és el seu pont de cinc arcades de diferents llum o amplada sobre el riu Daró. És un pont construït amb pedres grans, desbastades i morter, entre els segles XVI-XVII, substituint un de més antic, possiblement d’origen romà. L’any 1987 es declarat Monument Nacional, i és interessant observar l’antic paviment marcat per les roderes dels carros que hi han passat al llarg dels anys. Té una longitud de 60 metres i una amplitud de 2,20 i en l'època medieval era l'únic pas que es tenia en el curs inferior del riu per creuar les mercaderies i el ramat. Els voltants del pont tenen molta història. Allà hi han passat alguns fets bèl·lics importants. Durant la Batalla del Ter, el 27 de maig de 1694, i una altra durant la guerra del francès quan l’11 de maig de 1809, els francesos van sorprendre un centenar de sometents a Gualta i on es varen fer forts precisament al pont, però finalment hagueren de retirar-se. Hi ha un monòlit que ho commemora.

L'església parroquial de Santa Maria, ja es esmentada l’any 1048 com a «Sancte Marie de Aqualta» però no en queda cap rastre del primitiu temple romànic. L’edifici actual és una construcció neoclàssica del segle XVIII. Consta d’una portalada d’arc rebaixat, amb pilastres, entaulament amb una fornícula superior i, s’estructura partint d’una nau central amb capelles laterals i la capçalera carrada. El campanar, de planta quadrada, fou arranjat l’any 1922 i l’any 1961 es col·locà un rellotge a la base del campanar.

El Molí de Gualta és un antic edifici medieval format per diferents cossos, el més antic es pot relacionar amb l’antic castell bastit el segle XIV, i conserva el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, un matacà superior i espitlleres. El molí fariner i arrosser data del segle XVII al qual s’hi adossà un cos rectangular, de planta baixa i dos pisos, obert amb un portal d'arc escarser i diverses finestres rectangulars emmarcades amb grans carreus de pedra. Davant la façana hi ha la bassa que alimentava el molí. Els anys 1914-15 es va transformar en central elèctrica, promoguda per la Companyia Mundet de Torroella, i va arribar a donar servei a 29 pobles. També durant uns anys es va aprofitar el sobrant de força per a fabricar-hi gel. L’any 1965 es va tancar la central.

També cal destacar l’existència d’un jaciment arqueològic pre-romà d’un poblat ibèric al puig de la Font Pasquala, a la vora d’on passava l’antic camí d’Empúries, i a més un lloc privilegiat per a gaudir d’una molt bona vista.

 INFORMACIÓ HISTÒRICA DE GUALTA



ESGLÈSIA DE SANTA MARIA.

Està situada en el sector més enlairat del poble, al bell mig del nucli primitiu, i s’accedeix per una escalinata que connecta amb el carrer Major. El temple parroquial surt esmentat per primera vegada en un document de l’any 1046, amb motiu del testament d’Ermengol Bernat a favor de la canònica de Girona. Dedicada a Santa Maria, no queda cap mena de rastre de l’església romànica primitiva, de manera que l’edifici actual és d’estil neoclàssic, i s’estructura partint d’una nau central amb capelles laterals i la capçalera carrada. El campanar, de planta quadrada, fou arranjat l’any 1922 amb part de la pedra resultant de l’enderrocament de l’antiga casa de la vila. Més tard, l’any 1961 es col·locà un rellotge a la base del campanar.

http://www.gualta.cat/coneix-el-poble/llocs-dinteres/esglesia-de-santa-maria/


 
 https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Gualta


 
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10083


MOLÍ DE GUALTA


Antic edifici medieval amb estructura de castell o fortalesa, de la qual avui es conserva un cos allargat (N-S) i un cos amb espitlleres recolzat al seu interior, a la banda oest, que és l'estructura de l'antic molí hidràulic. Actualment la major part de l'edifici conservat és del s. XVII. Conserva la turbina, de pales amb rodets verticals dobles i tub d'expulsió central (i absorció), datada del primer quart del s. XX, i també l'alternador, que es pot veure abandonat en una de les sales del molí.
Altres denominacions:
Central de Gualta
Observacions:
L'edifici està abandonat i caldria condicionar-lo, ja que és un element patrimonial de primer ordre.
Dades històriques:
El molí va ser construït pels comtes de Peralada al segle XVII, aprofitant el rec del molí i l'edifici fortificat preexistent. Es va transformar en central elèctrica (1914-15), promoguda per la Companyia Mundet de Torroella, que va arribar a donar servei a 29 pobles. Posteriorment es va instal·lar la turbina, que encara es conserva, que alimentava un alternador més potent. S'hi va acoblar també un motor de gasoil que movia un segon alternador. Als anys 1930-1935 es va ampliar amb dos alternadors més per abastir les necessitats dels pobles veïns. Es va aprofitar el sobrant de força per fabricar gel. Central hidroelèctrica i molí conviuen durant molts anys. L'activitat hi va cessar vers el 1965, quan va tancar la central.
 http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/instal-lacions/moli-de-gualta

Pont del Daró de cinc arcades.Segles XVI-XVII

Descripció

(1/2) PONT de GUALTA_ de 5 ARCS_ tot de pedra _ molt ben conservat arcs desiguals Sobre el riu DARO (2/2) Edifici civil. Pont sobre el riu Daró, al camí d'accés al poble de Gualta pel costat nord. Pont de cinc ulls; arcades de forma rebaixada, construït amb pedres grans, desbastades i morter. Els ulls són de diferent llum, o amplada.

Notícies històriques

(1/2) Per arribar al poble de GUALTA pel costat de tramuntana cal passar_encara avui_el vell PONT sobre el DARÓ. Aquest PONT conserva en perfecte estat les seves CINC arcades de forma rebaixada (segles XVI-XVII) (L'ARQUITECTURA MEDIEVAL Pag.217) (2/2) L'any 1809, al Pont de Gualta, hi hagué un combat contra les forces napoleòniques. Un monòlit, al cap de pont occidental, el commemora.

   Foto Josep Salvany 1916. Biblioteca de Catalunya



Creu de Gualta

Foto Josep Salvany,  1916. Biblioteca de Catalunya.
En aquest mateix lloc, al final del carrer Major en direcció a Fontanilles, hi havia hagut una creu antiga  que es va perdre l'any 1936. Només en va restar el pedestal, damunt del qual va ser construïda una creu nova durant la Santa Missió de 1958.