Esglèsia de Sant Julià de Boada

 

ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ DE BOADA.

L’església de Sant Julià de Boada es troba testificada en un document del 934. En un altre document de 994 correspondria a l’”Eclesiam de Boada” que Ramon Berenguer III deixà en un testament el 1131 a la canònica de Girona. El 1362 es nomenada com a església de Sant Joan de Buadela. Degut a l’escàs nombre de fidels que tenia l’any 1638 es va unir a la parròquia de Fontclara, i el 1734 es desafectà totalment i es deixà de practicar el culte degut al mal estat de la construcció. Fou privatitzada el 1835 convertint-se en celler i/o estable. Fou declarada Monument Nacional el 3 de juny de 1931 malgrat el mal estat en que es trobava. La Diputació de Girona l’adquirí l’any 1958. Va ser reoberta l’any 1982, després d’haver estat consolidada i reformada per la Diputació de Girona.

El seu origen s’estableix al segle VIII-IX, i generalment es diu que es tracta d’una església pre-romànica, però concretant més de tradició visigòtica local. En origen constava d’una sola nau capçada per un absis trapezoïdal i l’eix desplaçat cap a la dreta, separada de l’absis per l’arc triomfal (separa la zona de culte de l’estança dels fidels). Presenta una sèrie de característiques de l’art mossaràbic. Una és la planimetria, amb uns plans rectangulars amb tendència a formar espais tancat, consta de tres trams diferents. Un altre tret es que no té façana, no té rostre, la porta no és més que un punt d’accés a l’interior, es troba al costat occidental del mur de migdia i la restauració va retornar a la forma que devia tenir als seus inicis, d’arc de ferradura de cavall, una altra de les característiques de l’art mossaràbic. També la llum, les finestres són molt estretes i altes.

Damunt l’arc triomfal s’aixeca a l’exterior un campanar de cadireta o espadanya amb tres pilars de base quadrada i sense arcs. L’aparell de construcció es de pedra arenosa sense treballar i disposat irregularment. Tant a la capella com al seu arc hi ha vestigis de pintura al fresc de sants on domina el color vermell i groc, que podrien datar del romànic. Part d’aquestes pintures van ser traslladades al Museu d’Art de Girona. El terra conserva l’enllosat original en diferents nivells i de forma rectangular.