Esglèsia de Sant Joan de Bellcaire.
L'origen de l'antic edifici cal situar-lo cap als segles V-VI. Està edificada en un indret on s'han trobat vestigis d'època romana. Les primeres notícies escrites que ens han arribat d'aquest temple daten de l'any 1022, on s’esmenta com a Sancti Iohannis que est in Bedenga. És tracta d'una butlla del Papa Silvestre II que confirma la seva dependència de la seu de Girona. Fins a finals del segle XVII va ser església parroquial, moment en el que va quedar com a capella del cementiri.
Les reformes dels segle VII o VIII sobre la primitiva construcció van afegir un absis i es va convertir en l'església parroquial. La transformació més important és d'època carolíngia, al segle X, com a església preromànica. Es varen construir les tres naus actuals, cobertes de voltes i comunicades per arcs de ferradura sobre pilars. Concretament es pot observar part d'una absidiola de ferradura.
Al segle XI es va afegir l'absis romànic amb decoració llombarda, es substitueix la capçalera preromànica per una de nova, formada per un sol absis precedit d'un ampli espai presbiterial. Tots dos espais estan decorats externament amb lesenes i grans arcs de mig punt cegats i agrupats de quatre en quatre. L'absis està decorat amb pintures murals romàniques del segle XII, atribuïdes al cercle del Mestre d'Osormort. Es poden veure alguns fragments in situ, però la major part s'exhibeixen al Museu d'Art de Girona. Representen la Pentecosta i la Santíssima Trinitat.
Les naus laterals estan cobertes amb voltes de quart de cercle. La comunicació entre naus es realitza a través d'uns arcs formers de ferradura, que es recolzen en gruixuts pilars fets amb elements aprofitats de les construccions romanes properes. De fet en el costat sud del temple, prop de la capçalera, es pot veure una columna romana estriada. Per sobre la porta trobem una rosassa del segle XIV, que va mutilar parcialment una de les finestres que s'obrien en aquest mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada