Santa Eulàlia d'Ultramort

 

SANTA EULÀLIA D’ULTRAMORT.

L’any 1.046 ja es citada l’església de “Sancte Eulalie de Ultramorte” en motiu de la dedicació d’aquest temple per Bernat de Fonolleres. Hi ha fonts que defensen que és el temple més antic del bisbat del qual consta consagració de l’any 816 amb el bisbe Gualaric. L’edifici actual es construí a començament del segle XIII. És un tipus d’església considerat pels especialistes com un exemple del romànic auster, d’influència cistercenca, propi de petites viles rurals.

És una església d’una sola nau, sense absis destacat, es cobreix amb una volta apuntada i seguida, sense arcs torals ni triomfal. A l’angle SW del temple es dreça el campanar de torre, de planta quadrada i obertures d’arc apuntat. És un campanar romànic però remodelat en la seva part alta. Té un pis amb grans arcs apuntats d’on hi penja la campana. Més endavant s’afegí el cor al segle XVI que descansa sobre un arc rebaixat. El frontis presenta un parament de carreus força ben escairats i en filades uniformes, amb un mènsula gravada amb data 1.574. Mentre que els carreus romànics mostren cares ben picades i treballades a l’exterior, en canvi per l’interior es veuen carreus matussers i mal picats.

La façana presenta una porta rectangular de pedra blanca amb frontó trencat amb una fornícula amb la imatge de la patrona en marbre, i pilastres toscanes adossades als brancals. Destaca la rosassa motllurada a mitja alçada. L’original consistia en una estrella de David amb un triangle invertit i es substituí per una finestra amb una forma de creu. Damunt la façana hi ha vestigis d’una antiga espadanya. En un dels murs de tanca de l’antic cementiri hi havia diverses sageteres, vestigis d’obra de fortificació medieval. Cap a final del segle XVI se li obriren dues capelles d’estil gòtic tardà amb voltes de creueria, i al segle XVIII una altra capella fonda en el mur de migdia i la portalada barroca i la rosassa.

Quan al topònim Ultramort, sembla ser que etimològicament vindria del llatí “vulturis mortui” (1.062) i “vulture mortuo” (1.123) que vindria a dir “lloc del voltor mort”.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada