Patrimoni històric del Baix Ter: ELS MASOS DE CATERINA ALBERT (VÍCTOR CATALÀ)

Sortida-visita als masos de Caterina Albert i Paradís, Víctor Català, organitzat per L'Associació de Masos de Torroella-L'Estartit (AMTE).
Hem visitat la casa Pairal de Can Buntons, o també can Bordila, de Verges, el Mas Xiquet al peu del Montgrí a Ullà, i l'altra casa pairal Mas Concas a Cinc Claus.

Àlbum fotos sortida Masos de Caterina Albert

MAS DE CAN PUNTON, O CAN BORDILA (VERGES)

"Aquesta casa, l’edifici civil més alt de Verges, construït

com el coneixem ara l’any 1868 sobre antigues edificaci-

ons per un indià de nom Albert, era de la família paterna

de l’escriptora Caterina Albert («Víctor Català»). Aquí va

néixer el seu pare, l’advocat i destacat federal Lluís Albert i
Paradeda, l’any 1843."

«Can Punton volia dir exactament
can Josep Anton, però no ho semblava, de tan desfigurat

que quedava amb tant de menjar lletres i amb tant d’anar

de pressa: de Josep s’havia passat a Pep, de Pep Anton a

P’Anton i d’ací a Punton.»

Can Punton, passati futur. Màriam Serrà. País petit 19. Gener 2013

MAS XIQUET, ULLÀ.

"Masia situada als peus del Montgrí, no gaire lluny del poble, a l'antic camí romà d'Empúries. Es coneixia antigament amb el nom de Mas Sàbat. A començament del segle XIX va ser adquirida pel moliner de Verges Francesc Albert i Ostench, conegut com Xiquet. Posteriorment va passar a mans de Francesc Albert i Paradís i de la seva germana, l'escriptora Caterina Albert i Paradís (Víctor Català), la qual, segons sembla, va escriure aquí la seva principal novel·la, Solitud. Hi ha una sardana de Vicenç Bou titulada La masia d'en Xiquet.

Tot i que té un origen molt més antic, el seu aspecte actual es deu a les reformes efectuades al segle XIX (1823). Tanmateix, hi ha una llinda amb la data de 1731. Caracteritza l'edifici la seva façana de migdia, amb una galeria d'arcs de mig punt que es conjuga amb les obertures, més petites, del pis superior. En aquest pis hi destaca la presència d'un rellotge de sol."

Pobles de Catalunya. Ullà. Mas Xiquet.

"Antigament era conegut com Mas Sàbat (tenia relació amb Andreu Sàbat?). Canvia de nom el primer quart del segle XIX quan el compra Francesc Albert i Ostench, moliner de Verges, conegut com ‘Xiquet’. Entre els seus propietaris hi va haver Francesc Albert i Paradís, germà de Caterina Albert i Paradís (Víctor Català). La història del mas i dels seus propietaris és molt interessant i inclou un segrest per tropes carlines. Adjuntem unes quantes fotos del mas, que formen part de l’exposició."

Associació masos Torroella-L'Estartit.

CINC CLAUS, L'ESCALA.

"Victor Català, va organitzar l'any 1922, la recuperació del ball del contrapàs a partir de les últimes persones de Viladamet que encara l'havien ballat de joves, abans d'establir-se la sardana moderna."

"Cinc Claus és actualment el conjunt de cinc masies, torre, portal i pont baixmedieval, amb l'esglèsia de Santa Reparada, parròquia d'Empúries, que s'aixeca al bell mig de la plana emporitana, en una prominència de molt poca elevació...."

"L'etimologia del topònim Centum Claves podria correspondre a certa numeració dins el terme del municipi romà d'Emporiae que tenia la seva àrea agrària o ager dividida en centuriato o centuriacions de les terres a partir de la ciutat d'Empúries. (...)"

"El castell de Cinc Claus conserva encara els seus elements arquitectònics principals del segle XIV, com el portal de la muralla, a l'entrada meridional del llogarret, i la magnífica torre de planta quadringular a la banda de llevant, incorporada a una masia del segle XVII, ara transformada."

Cinc Claus! L'Escala. Fulls d'història Local 65. Lurdes Boix i Miquel Piñero.

"Entre els anys 1574 i 1576 arriba la pesca del sardinal

a Empúries. Tot indica que a Empúries no hi havien pes-

cadors fins a aquesta data. La poca gent que pescava ho

feia amb fitora (o traire), canya, rall i nanses, i era una ac-

tivitat poc rellevant, secundària —molts eren pagesos que

de tant en tant pescaven—, però era tan poca l’activitat

pesquera que no es recaptava el delme del peix, és a dir

que no hi havia pescadors d’ofici.

El sardinal, a Empúries, el practiquen, en un primer mo-

ment, pescadors procedents del Regne de França i, tot

seguit, altres pescadors que l’han adoptat i que arriben

procedents de Torroella, Begur i Palamós.