El semàfor de Begur.
|
| ||
En l’extrem del Cap de Begur, pràcticament al punt més oriental de la Costa Brava, se situa, gairebé oblidat, un edifici en bones condicions que va ser inaugurat a finals del s. XIX amb l’objectiu de servir d’orientació en el trànsit marítim, així com d’estació meteorològica. Avui dia en desús, la zona és un excel·lent mirador per contemplar el paisatge dels penya-segats del Cap de Begur, tant al nord com al sud.
_________
______________________________
Per arribar al Cap de Begur des del centre del poble de Begur s’ha de prendre la carretera del Camí del Mar i a continuació el Camí del Semàfor. Aquesta última és una carretera asfaltada que es va crear quan es va construir el Semàfor. Es troba en bones condicions tot i que s’ha d’anar amb precaució, donat que és estreta i la circulació és de doble sentit. Un cop arribem al final d’ella, prop del mar, podrem aparcar el cotxe en la urbanització Cap de Begur, i caminar uns 5 minuts per un còmode camí de terra, on ja veurem des de l’inici la figura de l’edifici.
Abans d’arribar al reixat que l’envolta, a uns 100 metres, podrem gaudir d’una excel·lent vista de la zona sud del Cap de Begur, la qual dona directament vers la Cala d’Aiguablava. Travessant un túnel de roca s’arriba a un altre curiós mirador davant el mar.
El Semàfor és actualment un edifici en desús. Tanmateix, des de la seva inauguració el 1891 fins als anys 70 l’edifici s’ha encarregat de servir d’orientació marítima per als vaixells que travessaven la zona. Avui dia les seves tasques s’han automatitzat i la tecnologia satèl·lit ha aconseguit suplir les seves funcions.
Tanmateix, en el seu moment, la creació d’aquest servei va ser tot un event per al poble de Begur. En disputa amb Palafrugell, que proposava com a ubicació el Far de Sant Sebastià, finalment van els begurencs qui se la van adjudicar, de manera que el 10 de desembre de 1891 el llavors alcalde de Begur, Josep Font, en nom del rei Alfons XIII, va declarar inaugurada l’estació electrosemafòrica del Cap de Begur. Una festa al Casino Union Bagurense de la localitat va servir per celebrar un acte tan important per futur de la vila.
http://ca.blog.costabravas.com/semafor-de-begur/
Els
begurencs coneixen l'edifici com el semàfor
EL
PUNT -
29/01/2003
ALBERT
VILAR
L'estació
electrometeorològica és coneguda per la gent de Begur com el
semàfor. La seva construcció al
cap de Begur es va plantejar el 1883, però de seguida es va
presentar l'opció de Sant Sebastià, a Palafrugell. Abans, els
palafrugellencs havien aconseguit, mitjançant maquinacions
polítiques, la instal·lació del far de Sant Sebastià, tot i que
el cap de Begur presentava millors condicionaments geogràfics. Però,
en aquest cas, no ho van aconseguir. El semàfor es va inaugurar el
10 de desembre de 1891, a les 3 de la tarda. La inauguració, amb la
participació de tot el poble, va anar a càrrec de l'alcalde, Josep
Font, en nom del rei Alfons XIII. Font va comunicar-ho
telegràficament a la Reina regent.
http://begur.freeservers.com/semafor.htm
Plantarse en lo alto del cabo de Begur es una experiencia en sí misma, sin necesidad de demasiados pretextos. Sin embargo mañana domingo el pretexto lo vale: la entidad Gent del Ter, que se dedica a la protección del patrimonio, convoca una salida colectiva hasta el semáforo del cabo de Begur, funcionalmente difunto pero con la edificación intacta, asediada por la urbanización rampante. Se trata de uno de los puntos más orientales, más adentrados en el mar, de toda la costa catalana: más que la vecina montaña palafrugellense de Sant Sebastià, menos que el Cap de Creus, indiscutido extremo oriental de la Península ibérica. En el cabo de Sant Sebastià se inauguró el año 1857 uno de los faros más importantes del
país. A guisa de compensación, en 1883 el gobierno otorgó al vecino cabo de Begur la instalación del semáforo de comunicaciones para la navegación a vapor. Inaugurado después de lentas obras el 10 de diciembre de 1891, la implantación de la telegrafía sin hilos lo dejó sin utilidad directa poco después. Cerró definitivamente en 1970.
Su instalación se vivió en el pequeño municipio de Begur como una victoria frente a la poderosa villa vecina de Palafrugell. Lo que los viejos begurenses llamaban el semáfru era un título de orgullo, el reconocimiento de la importancia estratégica de la mole del cabo de Begur.
En 1871 el gobierno había aprobado la ley de obligatoriedad del uso del Código Internacional de Señales para la marina de guerra y la mercante. Implicó la construcción en la costa de las estaciones de comunicaciones llamadas semáforos, levantadas y regentadas por el ministerio de Marina.
Aquel código obligatorio se servía de banderas de distintos diseños y colores entre los barcos y el semáforo, quien transmitía los mensajes por telegrafía con hilos hasta el destino deseado por cada capitán. El barco se aproximaba al punto de la costa donde se encontraba el semáforo y con tres toques de sirena avisaba que quería comunicar. La respuesta sonora indicaba que podía empezar a hacerlo mediante el código de banderas.
La instauración en 1919 de la telegrafía sin hilos convirtió en obsoleto al sistema. El semáforo prosiguió con funciones de vigilancia, orientación y observación meteorológica, luego automatizadas sin necesidad de técnicos presenciales. Hasta el cierre completo de 1970.
Algunas de aquellas funciones fueron absorbidas por los faros del cabo de Sant Sebastià y el cabo de Creus. Su vecino inmediato rosellonés del cabo Bear, en Portvendres, mantiene aun las funciones de semáforo. El antiquísimo faro de Bear, con la torre piramidal de 27 metros de altura, reconstruida en 1905 con mármol rosado del Conflent y la linterna metálica roja, conserva en activo a su lado el semáforo regentado desde 1861 por la Marina francesa con funciones de vigilancia (navegación, pesca, reserva marina, frontera marítima, espacio aéreo, salvamento) y observación meteorológica.
Cada uno de dichos municipios costeros nutre el orgullo de su propio cabo. La mole de Bear se ha visto tildada de “cabo de Hornos catalán” con un punto de grandilocuencia oceánica. Su estación meteorológica registra con relativa frecuencia tramontanas de 160 km/h. Coinciden con las de este lado, puesto que el viento no conoce fronteras estatales.
El semáfru del cabo de Begur, aunque sea hoy un cuerpo vacío, merece una visita, una historia y un respeto.
http://xavierfebres-es.blogspot.com.es/2017/12/una-visita-una-historia-y-un-respeto.html
................
Un decret del 1870, en l'article 8 diu:“El cambio de comunicaciones entre los buques y los semáforos se hará por medio del Codigo Internacional de Señales» Tot estava previst... excepte les instal·lacions necessàries!
A Tarifa, una posició de la màxima importància per controlar l'estret de Gibraltar, des del 1868 ja anaven funcionant dues instal·lacions de semàfors privats, ambdues en mans d'empreses catalanes. La de l'Agencia Fabra(6), instal·lada al castell de Guzman el Bueno. I el de l'empresa Plantolid de Barcelona(7) situat en el turó de Camorro. Aquesta última era l'emprada per la majoria d'empreses mercants catalanes i italianes.
El 14 de juny
del 1873, deixen de funcionar els semàfors privats i passa a
funcionar com a semàfor provisional de Tarifa, el de la casa
Plantolid, es «contractat», junt amb el seu personal (després de
ser expropiat a la brava) per donar servei a l'Almirallat d'Espanya i
posteriorment convertit en públic. Passant a funcionar des de la
sortida fins a la posta del sol.
L'any 1883(8) es comença a parlar del nostre semàfor de
Begur. Inicialment previst en el Cap de Sant Sebastià, i que mes
tard es considera millor emplaçament al Cap de Begur. L'any 1889 es
concedeixen dos préstecs per la seva construcció, juntament amb el
del Llobregat.
El 1890 ja tenia l'edifici construït i s'estava col·locant la línia telegràfica per enllaçar amb la xarxa. Finalment és inaugurat el 10 de desembre del 1891 pel llavors alcalde de Begur, Josep Font, en nom del rei Alfons XIII, que va declarar inaugurada «La estación electrosemafòrica del Cabo de Begur». Quan s'acaba la construcció dels darrers semàfors... ja han passat 20 anys, i solament estan funcionant 7 dels 18 previstos inicialment el 1873.
|
Mirador excepcional. Un dia de forta tramuntana |
Mentrestant Marconi ja està fent els primers intents d'enviar senyals per ones de ràdio, corre el desembre del 1901. El seu èxit fa que evolucioni a gran velocitat, es fan probes des de vaixells i finalment el 1907 es regula la instal·lació, depenent del «Ministerio de Gobernación», i estableix que seran 24 estacions costaneres per a us militar i de la marina. Encara que, no començaran a funcionar per les velles raons de sempre, fins que el 1911. Inicialment ho fan les de Tenerife, Las Palmas, Cadis i Barcelona.
Ha començat la davallada de la telegrafia òptica en quedar superada per les ones de ràdio. Ara ja no calen línies de pals i cables que tenen un manteniment més car i complicat, tan sols calen antenes ben situades i els aparells adequats i ben alimentats. Ara es pot arribar als vaixells navegant, i a grans distàncies.
Durant la Gran Guerra del 1914, el nostre Semàfor de Begur, és testimoni visual i mut dels tràgics atacs dels submarins, (es creu que austríacs) contra vaixells contraris, alguns d'ells de gran tonatge i que provoquen moltes víctimes. Mentrestant segueix donant modestament el seu servei com pot per les comunicacions als vaixells, limitat des de sempre però, a la capacitat i abast dels aparells òptics de l'època.
L'any 1928 la «Compañia Española de Telegrafia sin Hilos» traspassa els drets a «Transradio Española» i el 1934 un cop caducada la concessió, reverteix a l'estat espanyol. En el Nomenclator de l'any 1959 encara és considerat en servei (no he trobat dades de quan va deixar de funcionar realment com a telègraf òptic). Les comunicacions via ràdio que per la seva eficàcia es varen estendre ràpidament varen deixar fora d'ús totes les instal·lacions semafòriques similars; quedant la majoria en estat d'abandonament.
La
Telefònica es va fer càrrec, a partir del 1971 de la totalitat del
servei radio-marítim a tota Espanya. I situà en la part alta del
Cap de Begur las seves antenes i equips de comunicacions, creant
l'estació "Bagur Radio". L'enginyer Sr. Jose Mª Romeo
López, recorda que en aquelles dates, i en inspeccionar l'edifici,
aquest encara estava en força bon estat i que encara hi varen trobar
en un passadís interior, un cap amb una combinació de banderes,
segurament les del darrer missatge òptic.
Avui, les banderes de senyals, ens
queden com a record romàntic, per engalanar els vaixells
festivament i com a indicacions i senyals per a les regates.
Requiescat in pace... a les acolorides banderes de senyals!
http://lluissureda.blogspot.com/2015/06/el-semafor-de-begur-i-les-comunicacions.html
.....................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada